Tema 2. Els antecedents de la psicologia científica:Objectius del tema:1.Assolir un coneixement precís dels antecedents de la psicologia científica.
2. Comprendre l’estreta relació que existeix entre la filosofia i la psicologia.
3.Reconèixer les principals influències de la biologia i la fisologia en la psicologia, de manera destacar-la pel que fa al mètode d’investigació.
4. retenir la importància de la medicina e l’aparició dels primers tractaments psicològics de la malaltia mental i en el reconeixement de la hipnosi com a recurs terapèutic.
5. Tenir una notícia de la importància de Wundt com a pare de la psicologia científica.
1.Consideracions prèvies:Els antecedents de la psicologia científica solen centrar-se en
2 àrees:
-La filosofia: Concentrats en els seus temes d’estudi.
-Les ciències naturals: Aportacions derivades de la física, la fisologia i biologia.
La biologia porta l’ús del mètode experimental per al coneixement de l’home, alguns descobriments del sistema nerviós, i les idees de l’evolucionisme biològic, temes decisius per entendre la primera psicologia experimental, la psicologia diferencial i, proper a la psicologia animal, l’etologia. La medicina, particularment la psiquiatria, que influirà en la psicologia clínica i en la psicoanàlisi
2. Els antecedents filosòfics:-Les primeres reflexions psicològiques van córrer a càrrec de filòsofs. La filosofia es fa notar en molts aspectes de la nostra disciplina.
-Psicologia = “Ciència de l’ànima”. Aquest terme el va inventar Philipp Melanchton al s.XVI, encara que va ser el filosof germopolac, Wolff qui va fer popular el terme. Aques va distingir una “psicologia racional” d’una “psicologia empírica”.
2.1 la influencia del racionalismeEl racionalisme es una teoria filosòfica que te l’origen en el pensament de Descartes.
No va suposar la superació del pensament religiós,sinó tot el contrari, la noció de Deu va ser molt important en els sistemes filosòfics racionalistes. Descartes valorava per sobre de tot la raó (la raó es l’instrument adequat per a la construcció de les teories i el descobriment de lleis).
Segons Descartes, els animals no tenen anima, son purs cossos i es conceben com a simples autòmats.
Descartes introdueix el mecanicisme per donar compte de la conducta animal. Diu que els homes tenen també reflexos i instints, però el mes important de la seva conducta s’escapa al determinisme i el mecanicisme doncs descansa en la seva ment racional.
La influencia empíricaEls empiristes eren filòsofs que avancen molt en el tema de la psicologia.
Tesi principal de l’empirisme: tot coneixement prové dels sentits, de manera que no existeixen les idees innates. Els sentits no ofereixen sensacions, i aquestes es transformen en idees gracies als principis de l’associació: similitud, contigüitat i contrast.
Altres tesi empiristes que influiran en la psicologia: Hedonisme psicològic: l’home escull les accions que tinguin conseqüències més agradables o menys doloroses.
Associacionisme: defensa el dualisme ment/cos a diferència d’aquell filòsof entén els processos mentals com a meres conseqüències de l’associació de vivències.
Racionalisme:idees innates hi ha la intuïció.
Empirisme: Coneixement prové dels sentits; Important és el que la consciència rep.
La posició de KantKant (1724-1804) va intentar superar el racionalisme i l’empirise. Va creure que hi ha principis no empírics de la ment (hi han lleis que no s’aprenen, ja están a la ment, innatament)
3. Els antecedents de les ciències naturals la influencia de la biologia-L’aplicació del mètode experimental als assumptes humans.
-Els descobriments en la investigació sobre el sistema nerviós.
-Les idees biològiques de les teories evolucionistes.
Podem destacar aportacions practiques i aportacions teòriques. Com a practiques, cal destacar a Weber (1795-1878), Fecher i Muller. Aquest últim per primera vegada empren el mètode experimental per al estudi de problemes de la psicologia científica.
Com a aportacions teòriques, destaquem Claude Bernard (1913-1978). El seu mètode va ser utilitzat per Weber en l’estudi dels sentits i dels llindars discriminatius en la percepció.
Helmholtz: es el fisiolged influït per Bernard. Ivenstiga el moment que triga el dolor que et fas en arribar al cervell.
3.3 La influencia de la medicina La medicina va influir clarament en el psicoanàlisi.
El concepte de malaltia mental ha sofert importants canvis:
Per exemple, els grecs ho van entendre com una alteració del mecanisme homeostàtic( alguna part del cos no estava be).
L’edat mitjana va oferir una concepció demoníaca (les malalties com possessions del diable).
Al segle XVII Willis i Sydenham comencen a donar-li un tractament modern. Ja al finals del segle XVIII la noció de malaltia nerviosa comença a ser substituïda per la “neurosi”, cosa que permet demostrar que no es un canvi físic en l’individu, sinó de la ment.