Després de llegir la introducció de la psicologia, vam començar a llegir i comentar un article de Luis Rojar Marcos,que ens parlava sobre la experiència que va viure el 11-S en Nova York. I comença l'article amb la frase del titol, que significa que va veure com l'estat més poderós del món va quedar-se enfonsat a causa del 11-S
Ens explica que va superar psicològicament els atemptats gràcies al pas del temps i la solidaritat dels demes. Que li han quedat algunes seqüeles com per exemple s’ha tornat més vulnerable i que com a psiquiatra va ser una experiència molt enriquidora per una part, encara que va ser molt dur veure com tanta gent buscaven esperança, per tornar a veure als seus familiars, mentres ell sabia perfectament que era molt poc probable i que molts d’aquest estaves sota aquell interminable núvol de pols.
Quan ajudava a aquestes persones, es sentia més fort, ja que com ell diu “ Ayudar a otros en trances difíciles nos hace más resistentes” A més a més el poble va culpar als polítics de la tragèdia, i tot es complicava. Luis diu que va haver un abans i un després, després dels atemptats del 11-S, van deixar indefensos i enfonsats a el continent per excel•lència. Encara que els americans s’identifiquen pels seu patriotisme, i gràcies a aquest van sortir d’aquesta.
Al final de la entrevista Rojar entra en un ambit més psicològic amb la pregunta: “¿Puede asumir el celebro estas tragedias sin quedar tocado de por vida?” On ell respon, que el cervell esta dissenyat per protegir-nos de les tragèdies que te un límit de numero de calamitats que pot soportar” En la meva opinió, no crec que hi hagi un límit, simplement es van superant poc a poc, encara que mai s’acaba de superar.
Segueix amb la pregunta: “¿Que diagnostico haría de los que organizaron y perpetaron el ataque a las Torres Gemelas?” On ell explica que no té informació sobre si tenien cap malaltia etc. Que molta gent els podria classificar com a bojos. Pero que ell prefereix el terme fanàtics, terroristes suïcides que van utilitzar a Deu per exterminar cruelment als “infidels”
En la meva opinió, crec que si que els podríem denominar com bojos, encara que ell també té raó amb que ells van utilitzar el nom de Deu per exterminar els seus rivals, per ser infidels i per protegir als seus.
Una gran entrevista a un home que ha pogut superar unes de les pitjors catàstrofes de la història i que a més a més, va ajudar a la gent nord americana, a aquelles víctimes quan més ho van necessitar.
http://www.youtube.com/watch?v=DDoaLUfSNeo
Aquí deixo un link, per veure el que va viure Luis Roja
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSe que hauría de dir alguna cosa sobre el que has redactat, però de veritat m'han impactat moltissím les imatges, veure com podem dir, es suicida un home, una molt bona instantània, tot i ser molt tràgica!
ResponEliminaBon blog, d'aquí a 'El Periódico' ! :)